Loteria de Nadal. FINAL (CREC)!

Kids. INCOMPLET

• Quins recursos utilitza Telly per convéncer les noies amb qui vol fer sexe? Amb quina intenció diu paraules carinyoses i parla amb tendresa? Consideres que abusa sexualment d'elles? Per què?

  Telly, parla a les xiques de forma que elles, es senten bé amb ell, es a dir, per exemple lis diu coses com "M'agrades", "Ets molt bonica", etc... Per tal de convencre-les que ell és una persona en quí confiar, etc... per "guanyar-se" a la xica, i fer el que ell vol... Abusar, no abusa sexualment, ja que no lis està obligant però si de certa manera està dient-lis que el fagen.

•  Trobes en la pel.lícula alguna relació d'igual a igual i satisfactòria per a ambdúes persones? Com explicaries com són aquestes relacions? En quina mesura et sembla important tenir en compte que l'altra 

  No, ja que la xica, sempre és la que és, de certa forma obligada a fer el que el xic vol.

• Parlen de la mateixa manera i dels mateixos temes els nois i les noies de la pel.lícula? Què els preocupa a unes i als altres? Per què et sembla que s'expliquen les seves experiències sexuals? Per demostrar alguna cosa? Per compartir i aprendre? 

No, els xics, hablen més bromejant i vacil·lant i burlant-se dels demes, i ùnicament els preocupa amb cuantes xiques l'han fet, i les xiques són tot el contrari.

• Els nois i noies de la pel.lícula volen disfrutar i transgredir les normes. Quines normes et sembla que se salten? Creus que trenquen amb les normes sobre el que és ser home i ser dona? Se t'acudeixen altres maneres de disfrutar i viure amb normes diferents a les dominants, però alhora més saludables i satisfactòries?

 Si, ja que és passen tot el dia fent el que volen, robant, tomant drogues, i ficant-se en lluites. Si, hi ha altres formes com quedar per fer algo, menys el que ells fan.
 

PREZI: Esteganografia (Encara a terminar)

Esteganografia on Prezi

Prezi: RSA

RSA on Prezi

Competència 1. Competència lingüística i audiovisual

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Capacitat de saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions. Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de la diversitat lingüística, així com les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada.


Intervenciò a les Matemàtiques:

• Incorporació dels elements essencials del llenguatge matemàtic a l'expressió habitual i utilització precisa i adequada.
• Descripció verbal dels raonaments i dels processos: facilitar l'expressió i propiciar l'escolta de les explicacions dels altres, desenrotllant la pròpia comprensió, l'esperit crític i la millora de les destreses comunicatives.

 Forma d'autoavaluaciò:

•  Incorporació dels elements essencials del llenguatge matemàtic a l'expressió habitual i utilització precisa i adequada.

1. Se incorporar aquestos elements però no ho faig
2. Se incorporar aquestos elements, però no sempre adequadament
3. Se incoporar aquestos elementes sense cap error
4. Incorpore els elements correctament, a més a més de forma habitua

•  Descripció verbal dels raonaments i dels processos: facilitar l'expressió i propiciar l'escolta de les explicacions dels altres, desenrotllant la pròpia comprensió, l'esperit crític i la millora de les destreses comunicatives.

1. No se descriure els meus processos verbalment
2. Se descrure-los, però es difícil
3. Se descriure els meus processos
4. Se descriure els meus processos i auto-corregir-me 

FINALITZAT: Intent de representar una Funciò Cosinus GeoGebra

Ací us deixe un applet on intente reproduir una funciò cosènica a GeoGebra ( cosens )

Prezi: La Criptografia. Una prova.

La Criptografiad on Prezi

A.E: L'uniform escolar.

L'ùltim dia en Atenciò Edicativa vam vore la pel·licula "La Ola", i a partir d'aquesta va sorgir que es volia implementar l'uniform escolar, i per això hem de possar els nostres arguments en contra i d'acord:

En contra:

• Portar la roba que t'agrada és una forma d'expressar-te i no reprimir-te (Ex. Si m'agrada el Heavy Metal, porte samarretes de grups heavis com Metallica, etc..

A favor:

• Personalment, pense que no hi ha cap argument a favor de l'uniforme

Funcions "Hash"

Segurament, ara mateix, estareu pensant: "hash"?,". Però no, no us extranyeu, ja que està present a los vostres vida més del que imagineu, ja que totes les vostres dades, e-mails, fins aquiest mensatge de blog, tenen una base, que esta codificada a un servidor a blogger, però deixem això que ens anem del tema.
Un "hash" és un funciò matemàtica, que és el fundament de tots el sistemes de seguritats moderns com MD5, SHA-1, o alguns d'aquestos...
Aquesta funciò, treballa a partir dels bits. (No vaig a anar explicant cada cosa que ixca, si no sabeu que es existeix el google) Aquesta, a partir d'una complexa funciò dona lloc a una serie de nombres en hexadecimal.


On radica la seguretat dels sistemes "hash"?
Doncs, bé, els hash, codifiquen un missatge de bits a hexadecimal, d'una forma pràctiment diferent cada vegada (açò es posible a sistemes hash com Tiger, que codifica dos frases exactament igual de forma diferent sense coincidències)

Pasem a les "mates" del Hash  
Imaginem que tenim un missatge "a", al que se li aplica la funciò hash H(a), on dona un hash de a que anomenem b. Es a dir:

H(a) = b  

 

I, normalment, no es troba aquest cas:

H(c) = b

I tampoc aquest (açò seria intentar resoldre-ho calculant cosa que es impossible o difícilissim).

H^-1(b) = a

Normalment si trobem aquestos casos cas, l'anomenem colisiò, i el que hem fet per trobarla, possiblement s'anomena "hacking". Aixì que el deixem.


Cuantes claus de hash es poden generar?

L'SHA-1, un tipus de hash, que actualment està cracketjat (es a dir, que es pot descodificar fàcilment (en internet si busque hi ha pagines que el fan)) que pot generar 2⁸⁰=1.208.925.819.614.629.174.706.176 operacions o claus diferents. Que amb la capacitat de computaciò actual, un ordinador, que intentara trobar la clau probant 1 a 1 tardaria més de 38.000 anys

Poligons de Voronoi i Triangulacions de Delaunay?

A continuaciò us deixe un applet que vaig fer fa temps sobre Poligons de Voronoi i Triangulacions de Delaunay. Podeu trobar més informaciò a aquest enllaç Sorry, the GeoGebra Applet could not be started. Please make sure that Java 1.4.2 (or later) is installed and active in your browser (Click here to install Java now)

Index de la Criptografia al Blog

Al blog, estan posats alguns dels sistemes criptogràfics ja estudiats, però com estan dispersats, hi cree aquest post per "ordenar-ho" tot un poc:

•  Sistemes Criptogràfics:
• RSA  DESCARREGA L'ARXIU
• Xifrat de Hill DESCARREGA L'ARXIU
• Codi Cèsar amb aritmètica modular  DESCARREGA L'ARXIU
• Funcions "hash"

• Sistemes per desencriptar:
• Anàlisi de Freqüències ( Codis de Transposiciò )

A més a més, al blog de les meues companyes podem trobar informaciò sobre la criptografia molt interessant:

• Blog de Lucia Torraleja:
• Criptografia en general, sistemes i explicacions
• Criptografia: Definiciò e Història
• Xifrat Playfair

• Blog de Sandra Gutiérrez:
• La Criptografia: Post interessant on explica història de la criptografia, alguns sistemes criptogràfics i xifrats/claus simétrics/asimétrics

Xifrat de Hill

A continuaciò us deixe un document creat per mi, on s'explica el sistèma criptigràfic de Hill:

"Trencar" els codics de transposiciò

La majoria de cifrats de l'història, es basen en la transposiciò. QUè és la transposiciò? Cifrar, canviant de lloc la posiciò de lletres, com al codi cesar etc...

A coninuaciò vaig a posar la majoria de cifrats que es poden "trencar" o, mes modern "cracketjar" amb aquest mètode:

• Codi cesar (la majoria de codics. A excepte d'alguns cifrats afins que utilitzen l'aritmètica modular)
• Cifrat pigpen
• Cifrats com kama-sutra etc...

Aquest codics es trenquen amb un anàlisi de freqüències.

Què és un anàlisi de freqüències?

Un anàlisi de freqüències consisteix en analitzar i pasar a porcentatge les vegades que apareix una lletra en el text cifrat.

Com "trenquem" codics amb anàlisis de freqüències?
Aques procés és molt simple peor a vegades laborios. Primer, hem de comprobar las vegades que apareix cada lletra del text cifrat i calcular el seu porcentatge. Més tard hem de comparar aquest resultats amb un taula de freqüencies d'un idioma (que ens indica les vegades en porcentatge que ix cada lletra en cada idioma). Aquesta varia segons el idiomes. SImplement, hem de comparar els resultats i més tard, deduir. Per exemple, si en un text en castella observem que la lletra que més es repeteix és la X, i sabem que la lletra que més ix en castella és la E, podem deduir que la X, equival a una E. I ya hem trencat el códi. Més tard hi posare un exemple.

RSA

A continuaciò us deixe un document creat per mi explicant el sistema criptgràfic RSA.

Aritmètica Modular i Codi Cèsar

A continuaciò us deixe un document creat per mi, on s'explica la relaciò amb l'aritmètica modular i el xodi cèsar

Treball de Grup: Criptografia

Com dia al títol, el treball del nostre grup serà la criptografia. No saps el que es la criptografia?:


La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, , "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica. La criptografia moderna utilitza les disciplines de les matemàtiques, informàtica i electrotècnia. Algunes aplicacions de la criptografia inclouen caixers automàtics, contrasenyes i comerç electrònic.


La criptologia és l'estudi dels criptosistemes: sistemes que ofereixen mitjans segurs de comunicació amb els que l'emissor oculta o xifra el missatge abans de transmitir-ho perquè només un receptor autoritzat (o ningú) pugui desxifrar-ho. Les seves àrees principals d'interès són la criptografia i la criptoanàlisi, però també inclou l'esteganografia com part d'aquesta ciència aplicada. En temps recents, l'interès per la criptologia s'ha estès també a altres aplicacions, per part de la comunicació segura de informació i, actualment, una de les aplicacions més esteses de les tècniques i mètodes estudiats per la criptologia és l'autenticitat de la informació digital (també anomenada signatura digital).

El nostre grup esta format per: (En Ordre alfabètic)

• Antoni Aguirre (Jo)
• Sandra Gutiérrez
• Lucia Torraleja

Y com ens anem a repartir el treball? Com que la criptagràfia a anat evolucionanat al llarg del temps, hem decidit repartir-ho per epoques, pero al mateix temps, tots ajudem en cadascuna, de forma que cadascú fa tot i no sols la seua part.

Algebra

 Per explicar millor l'agebra, comencem pel seu "creador"

Al-Khwarizmi està considerat com el primer matemàtic àrab. També va ser astrònom i geògraf.Va viure del 780 al 850, aproximadament. El seu nom complet és al-Djafar Mohammed ibn Musa al-Khwarizmi, que significa Mahommed, fill de Musa, natural de Khwarizm (actualment a Uzbekistan, a una regió al voltant del mar d’Aral ), i pare de Jafar.
 

Se sap molt poc de la seva vida. Va realitzar molts viatges per Afganistan, pel sud de Rússia, i Bizanci, realitzant observacions científiques i recollint material d’investigació. L’any 820, després d’obtenir reputació com a científic, va ser cridat pel califa al-Mamun, per ser anomenat astrònom primer, i més tard cap de la Casa de la Saviesa. Així, es convertí en un recopilador de coneixements de Grècia i la Índia, dirigint la feina de traducció. Va adoptar el rigor dels grecs i la simplicitat dels hindús.
Per ell, les matemàtiques havien de servir per solucionar problemes pràctics, com ara determinar herències, construir calendaris,...
Al-Khwarizmi és molt conegut gràcies al seu llibre sobre aritmètica De numero indorum, on s’introdueix a Europa el sistema de numeració hindú, el sistema que actualment utilitzam, a més del nombre zero. D’aquí, se’n derivaren les paraules guarisme i algorisme.
Però, a-Khwarizmi té com a obra més important una altra: al-Kitab al-mukhtasar fi hisab al-jabr wa'l-muqabala, d’on té l’origen la paraula àlgebra.
Unes de les particularitats de la seva obra és que està escrita sense utilitzar sincopacions, és a dir, tot ho escriu de manera literal, fins i tot els nombres. A més, tampoc utilitza els nombres negatius.

Però, que és l'Algebra?:

L'algebra és aquella branca de les matemàtiques que es basa en l'utilització de lletres, formules i més per la resolució de problemes. Com diu la Viquipedia:

L' àlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres. L'àlgebra es pot considerar com una generalització i extensió de l'aritmètica. El terme prové de l'àrab al-jabr (الجبر) i significa "restauració", i és part del títol d'un tractat de l'any 830 escrit pel matemàtic persa Al-Khwarazmí: Al-Kitab al-muhtasar fi hirab al-jabr wa-l-muqabala ("Llibre condensat del càlcul per restauració i reducció").
El camp pot dividir-se temptativament en:

• Àlgebra elemental. Això inclou, entre d'altres, l'ús de símbols, conjunts, variables, la definició d'expressions matemàtiques com ara funcions o polinomis i la seva factorització(determinació de les seves arrels). Aquest últim problema, més conegut com a resolució d'equacions polinomials, se sol considerar l'objectiu final de l'àlgebra clàssica, i de fet el teorema fonamental de l'àlgebra en garanteix la factibilitat.

• Àlgebra computacional, on es recullen els algorismes per a la manipulació d'objectes matemàtics.

• Àlgebra abstracta, també anomenada a vegades àlgebra moderna, on es defineixen axiomàticament, entre d'altres, les estructures algebraiques de grup, anell i cos. Inclou, entre d'altres:
  

  • Àlgebra lineal, on s'estudien les propietats específiques dels espais vectorials (incloent matrius).
  • Àlgebra universal, on s'estudien de forma general els sistemes formats per un conjunt i una col·leció d'operacions sobre ell.
  • Geometria algebraica, que combina l'àlgebra abstracta amb la geometria.

El Dimoni dels Nombres

Robert és un jove, al que no li agraden les matemàtiques. Una nit, amb un somni, apareix un dimoniet, que vol iniciarlo, i el més important, aconseguir que li agraden les matemàtiques. A partir d'aquesta nit, Robert, junt al demoni, durant 12 nits, fan un viatge al voltant del gran món de les matemàtiques. Començant per l'origen dels nombres, el 0 i el 1, fins a un gran sopar amb les persones més destacades del món de les matemàtiques a tota l'història com sir Russel, Bockel, Euler, Gauss etc... . Al llibre trobem problemes com els dels conills,  i més coses com, la cuadratura del cercle, l'estadistica i probabilitat, nombres triangulars i molt més. Tot açó fà que Robert, deixe d'odiar les matemàtiques, i fins i tot, es diverteix amb elles, gràcies a Bonatxi, el dimoni dels nombres.

Construeix el teu propi rectangle Auri!!

Sorry, the GeoGebra Applet could not be started. Please make sure that Java 1.4.2 (or later) is installed and active in your browser (Click here to install Java now)
Antoni Aguirre Ivorra per El Blog de Mates de Toni, Creación realizada con GeoGebra

Impressionant video sobre la geometria oculta a la Mona Lisa

Fibonacci

Com ja sabreu Fibonacci, va fer un gran descobriment per les matemàtiques, la succesió de Fibonacci. Aquesta serie, es simplement, una serie de nombres naturals, on el següent nombre es la suma dels dos anteriors. Pels que no el "vegen" llegint-lo, aqui hi deixe la definició per recursivitat:

 

Jo crec que és fàcil d'entendre. En la imatge, ens "explica", com es va creant aquesta curiosa sèrie. Que en ella mateixa, conté el numero Phi, (més exactamen, el numero Phi, apareix com a resultat de dividir el 20è i el 19è, 1,618033963, sent la diferencia amb Phi de només vint-i-sis milmilionèssimes. Que pariex molt però no ho és.

Altra caracteristica que he pogut observar en la succesió és aquesta, on R, es el residu de la divisió, n, un nombre de la succesió.

Ah! He olvidat el més important, la succesió! Més abaix us deixe els 20 primers termes, espere que us haja agradat, i si no hi entendeu alguna cosa, podeu deixar un comentari i jo mateix tractaré d'ajudar-vos. (Sempre que no hi siga molt difícil)

n		1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20
F(n)		1	1	2	3	5	8	13	21	34	55	89	144	233	377	610	987	1597	2584	4181	6765

Video interessant sobre el numero Phi (Fi)

Misteris del Codi da Vinci

Bona vesprada, com tots sabreu, el Codi da Vinci, es una triologia, basada en les aventures del professor Robert Langdon, un famos professor expert en simbologia, i més... Pero, anem al que volem, en el primer llibre d'aquesta triologia, el Codi da Vinci, apareixen multituts de referències matemàtiques, com el propi da Vinci, Fibbonaci, el numero Phi, el conegut pentacle ( Si, aquell simbol que coneixes, incorrectament con l'estrela de satanás, o de diable, pero incorrecte, ja que aquesta, que representa al diable, es invertida, representant el cap de satanás. El pentacle real, representa la proporció divina, i al ser humá ), el home de Vitruvi, La Mona Lisa   ( Que conte en ella una gran quantitat de simbols matemàtiques, i esta "perfectament calculat tot el quadre", mes avall hi podreu trobar mes imatges... ). Ara, toca mostrar-vos aquestos "misteris":

En aquesta imatge podem vore la representació d'un pentacle, simbol de la dona, del ser humà i de la proporció divina. Aquest pentacle es creat a partir dels dos començaments d'uns rius de l'imatge i un dels ulls de la mona lisa.

 

Aquesta ocasió, tenim al home de Vitruvi, que es basicament matemàtica, ja que representa la proporció divina, que el mateix conté, el numero phi, en el mateix conté també, unes parts en la que podem apreciar, el numero pí, amb la quadratura del cercle, i moltes mes coses curioses, que podreu observar a aquesta web, que esta en castellá: http://webs.adam.es/rllorens/picuad/leonardo.htm















 En aquestes dos imatges, encara que no ho parega, estann presents el mateixos simbols matemàtiques, ja que en la imatge de la dreta trobem el principi de la succeció de Fibonacci, que trobem a la natura, en moltes coses, com la distribució de les pipes als girasols, la posició de l'escorça de les piñes, distribució dels petals de les flors, i moltes coses més que no sospitem. I en la imatge de l'esquerra trobem el pentacle que es dibuixa la victima a l'estomac, aquest pentacle, conté en ell el numero Phi, que es basicament la base de la proporció aurea, i a mes a mes!, aquest numero (Phi = 1,618... ) el podem trobar dividint nombre que formen la succeció de Fibonacci.

Benvinguts!!

Benvingunts al meu nou blog. En aquest blog hi postejare coses que em semblen interessants, curiositats que trobe a l'internet i cosses que donem a classe. Espere que els meus pròxims posts us agradaen i que hi disfruteu del blog.